Cada any l’Agrupació Cor Madrigal organitza un concert de Nadal en el qual tots els cors actuen per separat i ocasionalment interpreten una obra important tots junts. A més, en aquest concert s’estrena conjuntament una nadala popular harmonitzada per encàrrec i dedicada a l’Agrupació Cor Madrigal.

Per tal de commemorar els 25 anys de la constitució legal de l’Agrupació Cor Madrigal, hem encarregat una obra a Jordi Domènech, un dels millors compositors d’obres corals de casa nostra. Com a solista de l’obra, acompanyada pels cors de l’Agrupació, hi ha la proposta de col·laboració amb la soprano Maria del Mar Bonet. Juntament amb aquesta obra, s’estrenarà també una nadala, escrita per a l’Agrupació també per Jordi Domènech.

Feia molt de temps que volia emprendre la composició d’un Magnificat que contraposés la imatge d’una Verge Maria innocent que rep la visita de l‘àngel, amb la d’una Verge Maria madura que ha viscut tota la passió i patiment del seu fill. Així que, quan l’ Agrupació Cor Madrigal va encarregar-me la peça per celebrar el seu 25è aniversari, vaig presentar-los la meva proposta i va ser acceptada.

Mentre que ja tenia clar el text que volia musicar per la primera Verge, el Magnificat, em va costar més de trobar l’altre; sort en vaig tenir, del poeta Miquel Desclot, que em va presentar aquest text extraordinari que és Lo plany de a Verge, on l’autor, Ramon Llull, fa un repàs de les vivències de la Maria mare, davant la passió i humiliació pública del seu fill. Si la primera Verge se’ns presentaria jove i innocent, com extreta d’un quadre de Murillo, la segona, en canvi, seria extreta dels periòdics, com una fotografia actual d’una mare palestina esquinçada davant de la mort del seu fill. I és que una de les coses que més va sorprendre’m de Lo plany és que, lluny de la idea tradicional d’una senyora serena i contemplativa, Llull ens presenta una mare sofrent, aterrida, abatuda que, de manera desesperada, demana ajut a qui l’envolta per intentar aturar el dolor injust que pateix el seu fill.

Aquestes dues Verges, la jove i la gran, la de l’Anunciació i la de la Passió, tenen el seu equivalent musical. El cor, amb un llenguatge brillant, sofisticat extravertit, retrata la jove noia que rep l’anunci que tindrà un fill i que tothom li dirà benaurada. En canvi, per a la contralt solista, el llenguatge es torna més cambrístic, primari i fosc per dibuixar una mare que és testimoni impotent del patiment d’un fill.

A més, per suavitzar o enllaçar un i altre personatges, Cant d’amors de Ramon Llull afegeix algunes antífones marianes: 0 quam suavis, Regina Coeli, Gaude Virgo i, com a final, Nigra sum. Algunes de les referències que sentireu en l’obra són ben evidents, especialment Monteverdi, que té un parell de cites gairebé literals.

El petit conjunt instrumental comprèn un quartet de fusta (flauta i flauti, oboè, clarinet i fagot), percussió, orgue, tuba i dues trompetes que toquen en dues posicions: a banda i banda de l’escenari en els moments més brillants i integrats dins de l’orquestra en els altres.

Jordi Domènech, Tavèrnoles, setembre 2012

Nascut a Manlleu, Jordi Domènech, estudia piano a l’Escola de Música de Vic, a l’Estudi Àngel Soler i al Conservatori Superior de Música de Barcelona i cant a la Royal Academy of Music i a la Guildhall School of Music and Drama.

Com a cantant ha actuat a molts festivals, auditoris i teatres d’òpera d’Europa, incloent-hi el Musikverein de Viena, l’Scala de Milà, l’Òpera d’Hamburg i el Gran Teatre del Liceu de Barcelona, a més de ciutats com ara Los Ángeles, Tel Avid, París i Moscou. Al ser contratenor s’ha especialitzat en la música del barroc i té al seu repertori les principals òperes de Händel i Vivaldi, i els grans oratoris de Bach i Handel tot i que a vegades l’han demanat per a estrenes de noves composicions: L’Adéu a Lucrècia de Carles Santos pel Teatre Lliure, Tatiana d’Azio Corgui per l’Scala de Milà entre altres.

Ha rebut premis de piano, cant (Millor contratenor del Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas 1997) i de composició de la Generalitat de Catalunya i al Concurs de cançó infantil de Reus. El catàleg de les seves composicions té unes 70 peces, especialment per a nens i joves –per orquestra, música de cambra-, corals –per a cors infantils, veus blanques i mixtes- i cançons. Jordi Domènech té, a més, una pàgina web amb les partitures i fotos de les seves actuacions: jordidomenech.com

Nascuda a l’illa de Mallorca, on ja de petita va aprendre cançons populars de les Balears, Maria del Mar Bonet arriba a Barcelona als volts de 1967 i comença a cantar amb Els Setze Jutges, realitza les seves actuacions i enregistra el seu primer disc amb quatre cançons populars de Menorca.

L’any següent, la censura del règim franquista li prohibeix cantar una de les seves cançons populars, “Què volen aquesta gent?”. A principis dels anys setanta inicia a França, Dinamarca i Anglaterra les seves primeres actuacions a l’estranger. Al llarg de la seva carrera Maria del Mar Bonet serà present a Suïssa, Veneçuela, Mèxic, Portugal, Polònia, Itàlia, Suècia, Alemanya, Grècia, Tunísia, Països Baixos, Bèlgica, l’antiga Unió Soviètica i el Japó.

L’any 1971 un disc seu, on apareixen les cançons “L‘àguila negra” i “No voldria res més ara” aconsegueix ser disc d’Or a l’estat es panyol.

Uns anys més tard, Maria del Mar Bonet inicia una sèrie de concerts a la Plaça del Rei de Barcelona que tindran continuïtat cada estiu i fins al dia d’avui, tot convertint-se en una valorada oportunitat per retrobar-se amb el públic barceloní.

L’any 1981 enregistra el seu disc “Jardí tancat” a Paris amb arranjaments de Jacques Denjean i la col·laboració d’Alan Stivell. Els textos d’aquest disc es basen en poemes de poetes mallorquins de primers de segle. El Govern francès li atorgarà l’any 1984 el premi de l’Acadèmia Charles Cross al millor disc estranger publicat a França. Aquell mateix any li és concedida la “Creu de Sant Jordi”, màxima distinció de la Generalitat de Catalunya.

L’any 1985, fruit de la recerca i l’interès per la música del Nord d‘Àfrica, apareix el seu disc “Anells d’aigua” amb la col·laboració de l’Ensemble de Musique Traditionelle de Tunísia amb els quals fa una gira per l’estat espanyol i França.

Un any més tard realitza una gira amb l’internacionalment conegut músic brasiler Milton Nascimento per l’estat espanyol tot proposant un internacional mestissatge entre la música mediterrània i els ritmes d’aquell país sudamericà.

En el camp de la recerca dins de noves formes artístiques, l’any 1988 presenta amb el coreògraf i ballarí espanyol Nacho Duato l’espectacle “Arenal”, en aquest cas la combinació de cançó i dansa aconsegueix una excel·lent resposta de públic a tots els països on actua. Aquest mateix any, Maria del Mar Bonet obre una porta a un gènere fins aleshores nou per a ella i presenta al Teatre Lliure de Barcelona l’espectacle “Ben a prop” on interpreta, conjuntament amb el músic i pianista Manel Camp, estàndards americans i temes de Gershwin, Rolling Stones i Toti Soler.

Rep el “Premi Nacional de Música 1992”, atorgat per la Generalitat de Catalunya, per la difusió de la música dels Països Catalans i presenta a la plaça del Rei de Barcelona el nou espectacle “La Grècia de Theodorakis” a partir del qual l’any 1993 enregistrarà el seu darrer treball discogràfic “El-las, Maria del Mar Bonet canta a “Theodorakis”.

El juny de 1995 presenta a la Sala Riviera de Madrid i a la plaça del Rei de Barcelona el seu darrer disc “Salmaia”, una selecció de temes de diferents indrets del Mediterrani (Turquia, Sicília, Grècia, Nàpols, Eivissa,…).

Una de les manifestacions culturals més importants d’Europa, el Festival internacional d’Edimburg, convida la Maria del Mar a presentar el seu nou espectacle en dos dies de concerts que aconsegueixen una excel·lent resposta de públic i crítica; “una de les millors veus d’Europa i possiblement del món”.

L’any 1997 Maria del Mar Bonet celebra 30 anys de dedicació a la música. Per aquest motiu realitza un emblemàtic concert al Palau Sant Jordi de Barcelona en el qual aconsegueix convocar més de 14000 persones. En aquest concert, concebut com una festa i retransmès en directe per televisió, hi participen convidats com Lluís Llach, Joan Manuel Serrat, Nena Venetsanou, Catherine Allard, Fethi Zgonda, Paco Cepero, Martirio i la Coral Universitària de Mallorca. Del concert se n’edita un doble disc en directe: “El cor del temps”.

La cançó ‘Com un mirall’, inclosa en el seu últim àlbum, rep el ‘Premio de la música SGAE 2000’ a la millor cançó catalana de l’any. Maria del Mar rep, també l’any 2000, el premi Ramon Llull, màxima distinció de les Illes, per tota la seva trajectòria artística. Actua en el Festival Midem Cannes 2000 dins la nit de la cançó mediterrània, i a Munic en un concert homenatge a Mikis Theodorakis, juntament amb Maria Farantouri, Zulfu Livanelli,… davant de 14.000 persones. Fruit d’aquest ultim concert surt una gira per Espanya junt amb Maria Farantouri durant el 2001 que les portarà a l’Auditori de Barcelona, Salamanca, Pamplona i Còrdova, entre d’altres.

Encara avui Maria del Mar Bonet continua fent gires arreu dels països de la Mediterrània i continua enriquint, amb la seva veu, aquelles persones que busquen aquella harmonia de les encantadores Illes Balears.